dimecres, 26 de novembre del 2014

25N DIA CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE

25N DIA CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE 


Des de principis d’any ja s’han registrat als Països Catalans més de 30 dones mortes a causa de la violència masclista, víctimes mortals del sexisme assassí i del sistema patriarcal.
Vivim en una societat on el sistema patriarcal segueix estant molt arrelat, determinant la nostra manera de socialitzar-nos en tots els àmbits de les nostres vides, a través, entre d’altres aspectes, dels rols de gènere.

La dicotomització, que es transmet a través de l’educació, porta a una percepció del món i de si mateixa diferenciada, segons si estàs socialitzada dins del gènere femení o el gènere masculí, generant submissió al paper de la dona, i poder i autoritat al paper de l’home. Paral·lelament, no podem obviar la importància del llenguatge: aquest construeix i modifica com entenem la realitat. En el sistema patriarcal, el llenguatge és masculinitzat, i com a conseqüència, creem una realitat també masculinitzada.

Aquesta percepció social legitima tot un entramat de violències no tant explícites que s’enfoquen a la figura femenina. D’aquesta manera, es perpetua una violència estructural que desemboca, en els casos més extrems, al feminicidi.

La nostra manera d’entendre les relacions segueix sent el que ens ven la societat: el mite de l’amor romàntic, on les dones han d’esperar passivament un príncep blau i heroic que els aportarà felicitat i plenitud. Aquest amor requereix eternitat, exclusivitat, incondicionalitat i absoluta prioritat, el qual legitima la gelosia i la possessió, que fàcilment poden desembocar en violència psicològica o física.

Però els assassinats són la punta de l’iceberg. Hem de conscienciar-nos que les diferents violències de gènere són presents en la nostra vida quotidiana, encara que sigui de manera subtil.

La discriminació al món laboral, per una banda, el fet de cobrar menys per la mateixa feina feta segueix sent el dia a dia de moltes dones. Per altra banda, sovint poden patir assetjament laboral per part de companys o superiors.
En altra instància, la dona segueix limitada a l’àmbit privat, sent la responsable de les tasques de cures, és a dir, el treball reproductiu que és necessari per sostenir el treball productiu ubicat fora de la llar i ocupat històricament pel gènere masculí. Actualment moltes dones, ocupen també importància fora de la llar, però implica que assumeixin una doble jornada laboral, causada per la divisió sexual del treball.

També és violència la pressió estètica que ens oprimeix cada dia, bombardejant-nos amb milers d’anuncis que ens recorden els cànons de bellesa que hem de seguir i sense els quals no ens sentirem ni segures ni còmodes. Es venen els nostres cossos com a objectes publicitaris i de desig, provocant que moltes dones, sobretot joves, caiguin en patologies relacionades amb la conducta alimentària (com és l’anorèxia o la bulímia), conduint-les sovint a profunds traumes psicològics, i a vegades, fins i tot a la mort.

Tot i aquesta materialització dels cossos femenins, segueix arrelada una estigmatització de la prostitució i l’experimentació sexual a causa de la moral judeocristiana. Així, es perpetua la idea de la dona com a eterna menor d’edat, impulsiva, inconscient, que necessita algú que la tuteli i corregeixi, paper que històricament ha desenvolupat el pare, marit, Déu o l’Estat. Aquest últim, segueix adjudicant-se el dret de decidir sobre els nostres cossos: els de les dones. L’última mostra ha estat l’intent d’aprovació de la reforma de l’avortament, la qual restringia encara més la opinió i decisió de la dona embarassada, relegant-la a terceres persones.

Totes aquestes violències, i moltes d’altres, les patim de manera diària a causa del sistema patriarcal, per això és necessària la lluita feminista. Cal la conscienciació i la resposta col·lectiva davant d’aquestes opressions. Juntes tenim més força!

No més dones mortes per les violències de gènere!

Cada dia és 25 de novembre!


Acció Lila  i Arran Manresa