dijous, 31 de gener del 2013

25N


El 25 de novembre el col·lectiu Acció Lila conjuntament amb Arran - Manresa, vam sortir al carrer per  commemorar el dia contra les violències de gènere. També vam fer una performance per reivindicar el dret de la dona a decidir sobre el seu cos.



25N DIA CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE
Acció lila som un col·lectiu de dones feministes i com a tals ens formem per prendre consciència de la realitat que ens envolta i quins són els motors que la mouen i transformen. És dins d’aquesta realitat i més en el marc dels actes del 25 de novembre, dia internacional contra les violències de gènere, quan ens veiem obligades a denunciar els múltiples tipus de violència als que, encara a dia d’avui, ens trobem exposades per raó de gènere.

Volem aprofitar l’ocasió per convidar-vos a fer una reflexió sobre quines són aquestes violències i contribuir així a la seva visualització, imprescindible per al progrés cap a una societat antipatriarcal i igualitària, on els nostres sexes i gèneres no siguin motiu de cap tipus de violència.

Les violències de gènere no són un problema privat ni molt menys d’àmbit domèstic, sinó que van més enllà, sent un problema social que s’alimenta dels estereotips i rols imposats pel patriarcat. Són aquests esquemes els que provoquen la classificació de les persones en funció del sistema sexe/gènere, titllades i tractades com a éssers inferiors, mancades de capacitat de decisió, llibertat i respecte.

No educar en la igualtat també és violència de gènere, els mateixos contes tradicionals poden potenciar estereotips de gènere i mitificar l’amor romàntic. Les nenes per tant, aprendran a interioritzar com a objectiu ser aquella princeseta indefensa i sense iniciativa que espera a un príncep fort i valent que la salvi. La nena i el nen creixen i a partir d’aquí, aquests rols i estereotips es sumen i multipliquen i es reflecteixen en diferents  àmbits durant tota la vida.
El llenguatge sexista també és violència de gènere. Subordinar el gènere femení al masculí invisibilitza a les dones . Utilitzar expressions que degraden a les dones  i ataquen diferents opcions sexuals  reprodueix i perpetuen el sexisme.
Cobrar menys per fer la mateixa feina també és violència de gènere, combinat amb altres discriminacions per raó de gènere que es donen als nostres llocs laborals perpetuen la desigualtat també en aquests espais impedint a les dones assolir els seus objectius socials, personals i professionals.
La pressió estètica també és violència de gènere, els estereotips que ens marquen la dona i home ideals generen aspiracions irreals que porten a frustracions, obsessions i fins i tot perills per la salut tant física com psicològica.
Negar el dret al propi cos també és violència de gènere, les persones hem de poder decidir com gestionem els nostres cossos. L’avortament ha de ser lliure i gratuït i ningú ens ha d’impedir viure la nostra sexualitat lliurement.
No reconèixer ni valorar el treball de cures també és violència de gènere. Històricament les dones hem assumit el treball reproductiu i de cures que consisteix en totes aquelles tasques relacionades amb la reproducció i el manteniment de la vida humana. Aquest treball no està reconegut ni valorat socialment ja que només es comptabilitza el treball productiu i es posa aquest per davant de les necessitats i el benestar de les persones.

Totes aquestes i moltes més són les violències que patim degut al sistema patriarcal que travessa les nostres vides dia rere dia. Per una societat lliure, amb persones lliures, combatem la violència de gènere de tot tipus i a tot arreu.
A casa, al carrer, a la feina, en les nostres relacions… fem que cada dia sigui 25 de novembre, lluitem cada dia contra les violències de gènere!